Sempre present l'indefugible color del teus iris.
Ni jo, ni tampoc jo mateix sabem la resposta exacta.
Tanca els ulls i oblida el pes de les coses,
la respiració del falcons es cada vegada més pausada
i el temps es cada vegada més circular.
Una resposta definitivament infinita que ens porta a
una ambigüitat plena de simbolisme i paraules.
No importa el que passi, seguiré tenaç com sempre.
Ara tranquil·litat i desordre flueixen dins un mateix mot,
neguitejant en atmosferes nocturnes i boscos de bambú.
me he tomado las vacaciones de navidad demasiado pronto la verdad, pero bueno,
en enero la cosa va a ir mucho mejor, no desespero, aqui una aquarela
